tag:blogger.com,1999:blog-5477747700761550832024-03-05T05:17:31.292+01:00FOSSAR DE MONESTIRJordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.comBlogger45125tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-79924727145263079232007-07-02T16:30:00.000+01:002007-07-02T16:31:36.929+01:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhBNgHpEhqGmHPoDbj2cRw6EcioOs-LiGoPt0y_FtEvgV_sZudTBcR49VZ9xq4prLwX6fSmk5hjhvjB7McA9LWZC1yF9xE90nvzF9p_bhRH9iE8ysKbFDzfKothotETAcfzOopH4RO6SU-/s1600-h/Monestir2g26.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082622567707207170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhBNgHpEhqGmHPoDbj2cRw6EcioOs-LiGoPt0y_FtEvgV_sZudTBcR49VZ9xq4prLwX6fSmk5hjhvjB7McA9LWZC1yF9xE90nvzF9p_bhRH9iE8ysKbFDzfKothotETAcfzOopH4RO6SU-/s400/Monestir2g26.jpg" border="0" /></a><br /><div></div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-74496365110597310972007-01-28T11:25:00.000+01:002007-01-28T11:36:15.943+01:00FOSSAR DE MONESTIR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz_Z7S2QqM_6QDFCXWEP_MXKU0QIT2yaQWhE7tSESiTWVdEjOyWRYkQrNkESv6uVzlYovHQSrwA2NrJzOsW5IP6_fTu1aPeOWno3eCv5dHofVQcp6Ka2jQkRBguEOWv_QrBREbaHg3AI86/s1600-h/MONGES.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5025027071074797730" style="CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz_Z7S2QqM_6QDFCXWEP_MXKU0QIT2yaQWhE7tSESiTWVdEjOyWRYkQrNkESv6uVzlYovHQSrwA2NrJzOsW5IP6_fTu1aPeOWno3eCv5dHofVQcp6Ka2jQkRBguEOWv_QrBREbaHg3AI86/s400/MONGES.jpg" border="0" /></a><br /><div></div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-10702265869064149292007-01-28T11:00:00.002+01:002007-04-15T08:04:35.709+01:00EL FOSSAR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1LedR1xy5yp2YBj5hbe4486R9NLPlgFvZ6bYsWdLg10ya7xveOErmMJUJHMlhfGW-IGRu9_uIWQ9lppLVj6p2nq472T-8rWLoxUTX1u2ndBQwmhUCq_vEMWeYI0CUU3MTdZGygT5hPKQ7/s1600-h/IMGP1849.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053546760330880002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1LedR1xy5yp2YBj5hbe4486R9NLPlgFvZ6bYsWdLg10ya7xveOErmMJUJHMlhfGW-IGRu9_uIWQ9lppLVj6p2nq472T-8rWLoxUTX1u2ndBQwmhUCq_vEMWeYI0CUU3MTdZGygT5hPKQ7/s400/IMGP1849.JPG" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWO6Dy7FpIEmhyphenhyphenLZOciJKOtRCunS49uU2-gszDqoozM1PhkKsSWKD1U5U2ZX_P69uShw0kzgO9GVE2NBXol1L6NdcSATB_D40KGoTPtZ3fyjFurkz_nIO6xgeTEUgJgFeF93oqS8hRz4kh/s1600-h/IMGP1760.JPG"></a><br /><br /><div><a name="_Toc89064006"></a><a name="_Toc84829187"></a><a name="_Toc84828684"></a><a name="_Toc84828477"></a><br /><br /><br />Dormen en aquest clos,<br />ara enllosat recinte on juga la mainada,<br />aquelles que antany foren<br />guardianes zeloses d'aquest temple.<br />Ja els seus noms s'esvaïren,<br />s'endugué el vent les fulles d'aquells arbres<br />que endolcien la mort amb la seva ombra,<br />la flaire de glicines i de lliris<br />embaumant el silenci d'aquell claustre.<br />La guerra va afollar com lloba folla<br />el clot on esperaven l'esperança<br />i el retorn d'un nou càntic de la vida.<br />S'esventraren les tombes,<br />s'escorcollaren els taüts,<br />s'exposaren al sol els esquelets,<br />vells esquelets de monges revellides,<br />blancs esquelets de monges potser joves,<br />parapetant les portes d'aquest temple.<br />Milicians morbosos i escabrosos,<br />ballaren l'esperpèntica dansa de mort<br />amb pellerincs corcats de l'abadessa.<br />S'esvaïa amb la dansa el foc follet<br />del record i, amb el temps que tot s'ho emporta,<br />s'esborrà l'epitafi de les tombes.<br />Només un foll poeta,<br />mort i oblidat en un casalot d'avis,<br />servà el record i el rés dels epitafis<br />i els guardà pietós en un vell llibre.</div></div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-34077621773090157102007-01-28T11:00:00.001+01:002007-04-16T12:33:12.191+01:00HIC JACET AUGUSTA FIGUEREDA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvCJ1QZJMLQIlLMsIiDUAqonIQNs3q4UnrC0cooCYCGe4aMGpDBQ37geBrrMPKfzceqLwrpkyqSRSV0v7dzCluKP7P9DSmI7HzlgDidIj-R4LqgJ3iiK4vRHC2zhJ-tLZaeHupPbrDHW5_/s1600-h/IMGP1752.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053987535644599362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvCJ1QZJMLQIlLMsIiDUAqonIQNs3q4UnrC0cooCYCGe4aMGpDBQ37geBrrMPKfzceqLwrpkyqSRSV0v7dzCluKP7P9DSmI7HzlgDidIj-R4LqgJ3iiK4vRHC2zhJ-tLZaeHupPbrDHW5_/s400/IMGP1752.JPG" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj67GWsvgupHWoA0ifarAaqjJVSYgccF7eJqXNBkwyD3BXvuAJpDhvoR1YoejIFe0Y1fmSFbqUk6ZQrfJrQykItGqjlfCQ4Em7oZmQrPrxeHjKYMza5kT1QTfWCzaR3h6MfnGBGf339ig19/s1600-h/IMGP1752.JPG"></a><br /><br /><div><a name="_Toc89064007"></a><a name="_Toc84829188"></a><a name="_Toc84828685"></a><a name="_Toc84828478"></a><a name="_Toc84827667"></a><br /><br /><br />M'hauria ben bé tret de polleguera<br />que, amb tant de torn i amb tanta i tanta reixa,<br />algú, qui fos, escapolís el pas<br />del meu ull vigilant.<br />He guardat anys i panys les claus i el forrellat,<br />he esbatenat la llum del dia, matinera,<br />i he clos la negra nit fora el claustrat<br />cada captard ans de gitar-me la darrera.<br />Gira que gira el torn, que Déu sigui lloat,<br />aumaria, germana, tingui espera,<br />ara obre, ara tanca, un que ve i un que va,<br />mossèn Orapronobis que saluda<br />amb una veu tan fonda que fa por,<br />ulls gatamaula i fi musell de boc,<br />sor Gusta Figuereda, avui la xacolata<br />no és pas fina com sempre, té regust de cremat,<br />Déu mantingui la cabra i la cabrera<br />i a cadascú la llet que hagi mamat!<br />Tu callaves, sor Gusta, posaves riallera<br />bona cara al mal temps, pel teu costat<br />s'escolava la vida, romancera,<br />aquí pau i allà joia, fins que un jorn,<br />potser distreta al vol d'una moscarda<br />o al breu moment de sospesar una figa<br />-de cadascú és escrita la sort o la dissort-<br />com un lladre arribà l'hora darrera:<br />ni la reixa ni el torn<br />ni l'ull sempre avisat de la bona portera<br />no van poder aturar el pas de la mort.</div></div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-31018183092716843342007-01-28T10:59:00.002+01:002007-04-14T19:30:32.200+01:00LA CAMPANERA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2f89pimiaQgLmW4vjsMkkpPUOKYfwS_8q7ze-7PXbkzJqtVNDsoW0Pvq3MX0cy9djThQcs76CfKZk0xb_hyK-GNcdWbrrSyIB3PIL2G1PnFNMGOyZhdda8N_tRUS9HbtS8BZpAxLCRY7/s1600-h/IMGP1781.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053352967111517058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2f89pimiaQgLmW4vjsMkkpPUOKYfwS_8q7ze-7PXbkzJqtVNDsoW0Pvq3MX0cy9djThQcs76CfKZk0xb_hyK-GNcdWbrrSyIB3PIL2G1PnFNMGOyZhdda8N_tRUS9HbtS8BZpAxLCRY7/s400/IMGP1781.JPG" border="0" /></a><br /><div><a name="_Toc89064008"></a><a name="_Toc84829189"></a><a name="_Toc84828686"></a><a name="_Toc84828479"></a><a name="_Toc84827668"></a><a name="_Toc84827337"></a><br /><br />El món és un pedaç. El viure una renteta.<br />Sortosa jo que visc al setè cel<br />on el qui hi entra hi entra per la portella estreta.<br />Per damunt dels teulats, el món vist a repèl,<br />el terra es veu llunyà,<br />somoguda i febrosa, banal, la humana pleta.<br />Vers els estels s'enfila el campanar,<br />i és fidel al seu so cada campana,<br />d'una a un altre batall el bon dring s'encomana,<br />ding-dang-dong<br />pellerincs de boira i retallons de son<br />dong-ding-dang<br />mantellina bura i sabatots de fang<br />dang-dong-ding<br />dolça tiravira del cor indecís<br />ulls bonics que em fiblen, els de sant Lluís<br />-a l'altar que sonin totes d'un plegat-<br />retaule de plata i en tron d'or posat<br />flor de lliri lliri, flor de lliri blanc<br />ding-dang<br />qui se'l miri miri n'hagi un mal cadarn!<br />a la llum d'un ciri,<br />flor de lliri lliri, flor de lliri blanc<br />Tocaré matines, amor sant sant sant,<br />si tocava laudes, batall a batall,<br />a missa, al qui tollis l'arrodoniran,<br />prima, sexta, nona, a vespres brandant,<br />quan sonin completes, totes dormiran.<br /><br />Oh nit, l'harmonia desvetlla el meu cant:<br />sota les estrelles, els ulls són estranys<br />pentagrames vívids si do re mi fa...<br /><br />Que presta, la vida, sor Lina, se'n va...!<br /><br />Toquen avui, per tu, sor Lina, les campanes,<br />com llàgrimes rodolen, de dalt del campanar,<br />sentides batallades...<br />Un prec, a cada toc, a qui passa demanes:<br />"Avui per mi que sigui, demà per tu, germà!".</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-51144573481590512452007-01-28T10:59:00.001+01:002007-04-14T19:32:04.961+01:00CANÇÓ D’ISABEL FERRERO<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28u3_OVQfG2b5eW-Gj5bNEc4yj4XVBCU6an4HH4chvCuKdStQQqmEFLacOlzJaexas7_L91sIpzEt7Wb44MbF9GuMCyTavBAIJCiGCna62edAYdQruRwWn4YBSPuujPjdoEKfsvAIABif/s1600-h/IMGP1734.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053353310708900754" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28u3_OVQfG2b5eW-Gj5bNEc4yj4XVBCU6an4HH4chvCuKdStQQqmEFLacOlzJaexas7_L91sIpzEt7Wb44MbF9GuMCyTavBAIJCiGCna62edAYdQruRwWn4YBSPuujPjdoEKfsvAIABif/s400/IMGP1734.JPG" border="0" /></a><br /><div><a name="_Toc89064009"></a><a name="_Toc84829190"></a><a name="_Toc84828687"></a><a name="_Toc84828480"></a><a name="_Toc84827669"></a><a name="_Toc84827338"></a><br /><br /><br /><em>Pobreta de mi<br />que em varen fer monja d'aquest monestir!</em><br /><br />Del casal dels avis, pubilla jo n'era,<br />garrida minyona, llesta i faenera,<br />dansera a la dansa i al joc renouera.<br />D'enyor i tristesa ara em moro ací.<br /><br /><em>Pobreta de mi<br />que em varen fer monja d'aquest monestir!<br /></em><br />Senyora i majora fóra de Bellera<br />-gent adusta i forta d'arrel gavarrera-<br />del castell seria jo la castellera.<br />Pedra de tartera, ara em moro ací.<br /><br /><em>Pobreta de mi<br />que em varen fer monja d'aquest monestir!<br /></em><br />Avet de muntanya, el meu xicot era,<br />ferm com l'eugassada, dolç com l'abellera.<br />Neu que es fon als cingles i enduu la Noguera,<br />ell morí a la guerra i em moro jo ací.<br /><br /><em>Pobreta de mi<br />que em varen fer monja d'aquest monestir!<br /></em><br /><br />Els minyons em saben sempre riallera,<br />els nadons no tenen millor bressolera.<br />En els vostres braços, Verge de Bellera,<br />vulgueu acollir-me ans que em mori ací.<br /><br /><em>Pobreta de mi</em><br /><em>que em varen fer monja d'aquest monestir!</em></div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-67651063397196831322007-01-28T10:58:00.000+01:002007-04-14T19:35:30.566+01:00LA CABELLERA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivVNZYvUECSLe8Vjhkfh4D9KoZmJ0hH-B06NZVnIOu4lVtcSbWevK8_O32JotI9H_qvaAv8AdX_dgfq_LEMsmknVaCUByy97ygTOGfDJUh39j23oR9N5xwwOkOCo6aB5agMKGx9fjevIXk/s1600-h/IMGP1778.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053353796040205218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivVNZYvUECSLe8Vjhkfh4D9KoZmJ0hH-B06NZVnIOu4lVtcSbWevK8_O32JotI9H_qvaAv8AdX_dgfq_LEMsmknVaCUByy97ygTOGfDJUh39j23oR9N5xwwOkOCo6aB5agMKGx9fjevIXk/s400/IMGP1778.JPG" border="0" /></a><br /><div><a name="_Toc89064010"></a><a name="_Toc84829191"></a><a name="_Toc84828688"></a><a name="_Toc84828481"></a><a name="_Toc84827670"></a><a name="_Toc84827339"></a><br /><br />Va morir per Quaresma, quan allargava el dia,<br />quan floreix el jardí i les gavines<br />es van gronxant mandroses retallant la quadrícula<br />del claustre monacal. Brodava, la Teresa,<br />amb fils d'or vell, la tarda del diumenge,<br />teranyina endreçada, descabdellada al fil<br />aparentment tan feble de la vida.<br />Els dits teixien, ja retuts, la trama<br />dels dies i dels mesos, de la gira polida del llençol,<br />allisava setins i brodadures de bolcall,<br />i, amb ungles afinades, com de vori,<br />pentinava l'aspror del canemàs de la mortalla.<br />Amb dits ara cansats, passava i repassava<br />l'agulla prestament i dolça; avesada com era<br />a la finor de sedes i a la duresa d'ors,<br />enfilava una un, un rere l'altre,<br />els cabells bruns, sendals de la germana.<br />Confegia amb mans destres la garlanda<br />de flors i fulles de la joventut,<br />d'aquella primavera de la vida<br />pressentida només com s'endevina un somni.<br />Brodava fulla a fulla l'amor inconegut,<br />els besos mai no dats, la bellesa marcida<br />sota midons i vels cofant la toca,<br />i acaronava el doll de cabells de la trena<br />amb ulls humitejats d'enyor i de tristesa.<br />I brodava al bell mig: PROFESSIÓ<br />DE SOR ELVIRA VILÀ, el nom de la germana.<br />Morí amb l'agulla del record als dits.<br />Filagarsa de sol, la teranyina<br />de la tarda esbullava les ombres de la cambra.<br />I, a la sala de dalt, vora el retrat de l'avi,<br />desdibuixat per l'usura del temps,<br />es va anar desteixint tot lentament<br />i puntada a puntada de la vida<br />el vell quadre brodat amb els cabells<br />color ja pols i cendra de la germana Elvira.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-43370257650640575312007-01-28T10:57:00.002+01:002007-04-14T19:38:54.492+01:00BALADA DE SOR ROSA CARMELL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr3bj7LtKfbGFeJCOHmSQA_m9Yadsbo7j5vwCnQY-iEuy2PitxyYHpKeA39vfIS21bIripYG9rvSPNT45xuUCXwUANGDOKQy9jNy2QnDMMhZ-Fn8Qt2H8pktt1pMcNvUs39ilA_gha1g0E/s1600-h/IMGP1771.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053355118890132402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr3bj7LtKfbGFeJCOHmSQA_m9Yadsbo7j5vwCnQY-iEuy2PitxyYHpKeA39vfIS21bIripYG9rvSPNT45xuUCXwUANGDOKQy9jNy2QnDMMhZ-Fn8Qt2H8pktt1pMcNvUs39ilA_gha1g0E/s400/IMGP1771.JPG" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Del fil de la memòria<br />descabdello el cabdell<br />per a dir-vos la història<br />de sor Rosa Carmell.<br /><br />Rosa, rosae, rosam,<br />rosa roser rosell.<br /><br />Ocell que s'esbellussa<br />i que esdevé cimbell,<br />li fou poc Mollerussa<br />i la plana d'Urgell.<br /><br />Voltant a la Déu-dóna<br />com el gall d'un penell,<br />féu cap a Barcelona<br />i aquí penjà cartell.<br /><br />De mena remeiera,<br />inventà un cabestrell<br />i, al Born, tingué ruera<br />quan hi posà taulell.<br /><br />Com que no hi ha vacuna<br />que faci al bé mesell,<br />de pietat, tot d'una,<br />li va agafar un rampell.<br /><br />Talment la sinecura<br />que ve al dit com anell,<br />fou-li així la clausura<br />i així l'hàbit burell;<br /><br />Que Déu, que el cel aguanta,<br />la va caçar al seu brell<br />i féu-la anar per santa<br />junyint-la al seu jouell.<br /><br />Dilluns es levitava<br />damunt d'un escambell.<br />Dimarts diu que passava<br />l'agulla pel camell.<br /><br />Dimecres refilava<br />talment un cadernell.<br />Dijous s'extasiava<br />amb perill del clatell.<br /><br />Divendres dejunava<br />-pa i aigua al carcanyell.<br />Dissabte es bilocava<br />a Roma o Sabadell.<br /><br />Diumenge s'enfilava<br />damunt d'un capitell<br />i, ulls en blanc, predicava<br />al poble esquiterell.<br /><br />Féu moltes altres obres,<br />això és sols els crespell;<br />de les altres, de sobres<br />en sabeu el pomell.<br /><br /><a name="_Toc84827341">Serveu bona memòria</a><br />de sor Rosa Quermell<br />i Déu, que li és glòria,<br />us vulgui al cel amb ell.<br /><br />Rosa, rosae, rosam,<br />rosa, roser, rosell.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-15082394327747069732007-01-28T10:57:00.001+01:002007-04-14T19:40:25.561+01:00L'ARXIVERA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyfptMpVTGFq1xgaZveNONnTorVKemcW04NBElqZt2k52AbRJltpTIsU7shO2wuxOV9bP4mtAByxWM3xj6TaYcEDDUEZQERkb5CjbPDaAgGhK3G_RP9fOb51oNIoa85hkX-HibYsYDi0oV/s1600-h/IMGP1768.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053355518322090946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyfptMpVTGFq1xgaZveNONnTorVKemcW04NBElqZt2k52AbRJltpTIsU7shO2wuxOV9bP4mtAByxWM3xj6TaYcEDDUEZQERkb5CjbPDaAgGhK3G_RP9fOb51oNIoa85hkX-HibYsYDi0oV/s400/IMGP1768.JPG" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Arrabassava al temps la vida fugissera<br />encastant al paper retalls de vida,<br />salvant d'oblit i de silenci les paraules,<br />els noms i els fets, els rostres i les dates.<br />Enraïmava llistes, enrastellava llibres i més llibres,<br />enfarcellava la memòria en vastos índexs,<br />plecs i més plecs guardats en capses buides<br />que li duia la mare, belles capses de betes<br />i fils, i de botons de fusta o bé de nacre,<br />sivelles i boixets, fil de sargir i embasta,<br />puntes i randes, bastidors i agulles<br />de cap o de cosir, cric-crecs, gafets, qui sap les<br />capses i més capses i més capses plenes<br />de vides que ara vénen i ara van<br />com el fenc que un matí neix i verdeja<br />i, ja musti al capvespre, és pastura del vent.<br />Sor Viridi Cabera de la Vera Creu<br />escrivia amb treball de formigueta<br />i amb lletres menudes com de punt de creu<br />els dies i les hores de les coses:<br />"Tres quarts de nou del vespre.<a name="_Toc84827343">, </a>Sor Maula Casanovas<br />passava a millor vida, que Déu sigui lloat!"<br />"Tretze de juny, mal dia, dimarts per a més inri,<br />ha caigut dins el pou el gat de sor Clotilde.<br />Crits d'una i marrameus de l'altra: tota<br />la vida monacal n'ha estat ben somoguda..."<br />"Avui a dos quarts d'onze, després d'una tempesta,<br />s'ha esbadellat el cel i ha florit el roser..."<br />"Santa Rosa Quermell s'ha aparegut al poble<br />durant els funerals del vell Sant Oleguer<br />travestida de Verge de Fontsanta..."<br />"Mossèn Pròcul Prodente ha fet visita ad límina.<br />Que sigui car de veure, Déu ens lliuri de mal..."<br /><br />Tanta feina, sor Vera, fou un fer que es desfà.<br />Capses, papers i llistes, tot va anar a la foguera.<br />És fumerol la vida i tot esforç és va.<br />Algú fou piadós amb els teus ossos.<br />Fou de segur un vell i foll poeta<br />qui els guardà a casa seva com guardava<br />paraules velles que no es fan servir<br />en velles capses de botons de nacre.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-56893006303977298472007-01-28T10:56:00.000+01:002007-04-14T19:42:39.777+01:00PLANY<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGEY2G9-ZLxtpwHuJb_sgY9oELhlQ3uEU2r9yGXjEQsN5kF3fpTyIZiEz0JmqKmGqD_2h25OVsLwSXpxllDHELjCukSSQmzNMxCPreIfRnxW249mvK_GFrKU0relqi_1yvEM2_0Mr4gC6t/s1600-h/IMGP1765.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053355999358428114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGEY2G9-ZLxtpwHuJb_sgY9oELhlQ3uEU2r9yGXjEQsN5kF3fpTyIZiEz0JmqKmGqD_2h25OVsLwSXpxllDHELjCukSSQmzNMxCPreIfRnxW249mvK_GFrKU0relqi_1yvEM2_0Mr4gC6t/s400/IMGP1765.JPG" border="0" /></a><br /><p><a name="_Toc89064013"></a><a name="_Toc84829194"></a><a name="_Toc84828691"></a><a name="_Toc84828484"></a><a name="_Toc84827673"></a></p><br /><p></p><br /><div><br /><br />No em tanqueu al monestir,<br />no em tanqueu, mare,<br />que més m'estimo morir<br />que ser monjada.<br /><br />Que no vull ser monja, no,<br />no me'n feu, mare!<br /><br />Molt més voldria la mort<br />que ser enterrada<br />sense conèixer la sort<br />de ser casada.<br /><br />Que no vull ser monja, no,<br />no me'n feu, mare!<br /><br />No em doneu aital presó,<br />la meva mare,<br />que d'un dolç i ros minyó<br />visc enartada.<br /><br />Que no vull ser monja, no,<br />no me'n feu, mare!</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-65050602914552628962007-01-28T10:55:00.002+01:002007-04-15T08:00:40.145+01:00L'ANELL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-aL7A-emY4ARcPHvlWu6LlIvCIjG1V7j8sy2IE7rjaJ4B-dREgCdtjOX1GSDGFQ3iqZvWuOLqdJDmcSNiPRpoAC7fOr9gGsQ8xKSTCYeYwaDRIHkYSnX9ep_VJ2C_ySt3_xE2Youx9a_I/s1600-h/IMGP1857.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053546270704608242" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-aL7A-emY4ARcPHvlWu6LlIvCIjG1V7j8sy2IE7rjaJ4B-dREgCdtjOX1GSDGFQ3iqZvWuOLqdJDmcSNiPRpoAC7fOr9gGsQ8xKSTCYeYwaDRIHkYSnX9ep_VJ2C_ySt3_xE2Youx9a_I/s400/IMGP1857.JPG" border="0" /></a><br /><p><a name="_Toc89064014"></a><a name="_Toc84829195"></a><a name="_Toc84828692"></a><a name="_Toc84828485"></a><a name="_Toc84827674"></a><a name="_Toc84827345"></a></p><br /><p></p><br /><p></p><br /><div><br /><br />Llucieta Safon, que fou primera<br />abadessa d'aquest sant monestir,<br />va fer a peu, de jove, un llarg viatge,<br />pidolant la pitança i murmurant<br />el Déu vos pagui el do de caritat<br />adés amb dolços mots de la Provença,<br />adés amb velluts aspres dels mots francs<br />o amb fiscorns i flautats dels mots teutons.<br />Féu un camí tan filològic sols atreta<br />per la fama dels versos i musiques<br />d'Hildegarda von Bingen, l'abadessa<br />del monestir de Disibodenberg.<br />Ben entrada anys després en la vellesa,<br />no podia escoltar l'O viridissima<br />virga que els ulls no se li humitegessin<br />de tendresa. Camí de les muntanyes,<br />féu cap a Annecy i s'hi enamorà del llac.<br />Posà al vell monestir de les Saleses<br />on dorm, amb sant Francesc, santa Joana<br />Francesca Fremiot i de Chantal<br />vestida amb la pobresa dels sants hàbits.<br />Decidí entrar per monja, però abans<br />féu camí encara fins a la Jungfrau<br />i allà plorà tota una nit la seva<br />jovenesa, libà a Déu a trenc d'alba<br />el seu cos verge i, tot traient del dit<br />l'anell de rics brillants del prometatge,<br />el llençà on brilla pura la gelera...<br /><br />Sor Llucieta fou de les primeres<br />que van venir a fundar aquest monestir.<br />Visqué en la dolcesa i la bellesa.<br />Morí en l'enyor del blau intens del llac<br />on navega sovint ben de segur,<br />ara que ja és amb Déu, gronxada en barca vella.<br />En obrir el seu taüt, el vell milicià<br />fou sorprès pel llambreig d'un anell de brillants...<br />Se'l va guardar a l'armilla i l'heretà una néta.<br />És ella qui ara conta i reconta als seus néts<br />a qui vulgui escoltar-la, una tan bella història.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-38696252438600978972007-01-28T10:55:00.001+01:002007-04-15T08:07:37.994+01:00FESTA MAJOR AL FOSSAR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOlnLM2QiEWj4h2aWVdkrSqbpM6bMOpCmCfaVFoHA3YYvoc9UTQQpD9iLxYIxzubmGuAe1UMgBgZM51MwUZf3QlEmhMKXmEMmHH77v-B4dbljHQgLcRzVoEvaKBd3z3gH9REUDYnqol08W/s1600-h/IMGP1786.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053548078885839890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOlnLM2QiEWj4h2aWVdkrSqbpM6bMOpCmCfaVFoHA3YYvoc9UTQQpD9iLxYIxzubmGuAe1UMgBgZM51MwUZf3QlEmhMKXmEMmHH77v-B4dbljHQgLcRzVoEvaKBd3z3gH9REUDYnqol08W/s400/IMGP1786.JPG" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Al fossar dorm l’enyor<br />llunyedà de la festa;<br />se somou el record<br />en el verd de la gespa<br />i en el son de l'arrel<br />i el capcineig de l'heura.<br />El roser esquinça el fred<br />tot punxat de tenebra;<br />erta i nua, la creu<br />persigna dols i esperes;<br />l'àngel enasta el cel<br />frisós de primaveres.<br />I sant Francesc que ve<br />i l'alba s'adelera<br />de cants i, solc endins,<br />la terra esdevé temple<br />i la nit és claror<br />i el silenci es fa festa...<br />Oh germanes, quin goig!<br />Fulgura amb llum d'estrelles,<br />la nostra pols que dorm<br />i es gesta endins del ventre<br />generós de la mort.<br />El dolç sant Francesc vetlla<br />fidel el nostre son<br />i vers Déu acarrera<br />l'anhel de pau, l'enyor<br />de la més alta festa.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-32957305562565390092007-01-28T10:53:00.002+01:002007-04-15T08:15:39.445+01:00DIMECRES DE CENDRA AL FOSSAR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioSYHXa8qbjiT3V7XIgNKcugvMw_gFnDqysO7sdb3rkD0C7tTz4rr-NiPcu43_svw7hRLPpRLzUgB2PZ_bwWuj18ptT6TggGRJ0pKx-3cPt57a2derfUTBVCF7X44nv8QpMW3hNpwIMWM5/s1600-h/IMGP1839.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053549049548448802" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioSYHXa8qbjiT3V7XIgNKcugvMw_gFnDqysO7sdb3rkD0C7tTz4rr-NiPcu43_svw7hRLPpRLzUgB2PZ_bwWuj18ptT6TggGRJ0pKx-3cPt57a2derfUTBVCF7X44nv8QpMW3hNpwIMWM5/s400/IMGP1839.JPG" border="0" /></a><br /><p><a name="_Toc89064016"></a><a name="_Toc84829197"></a><a name="_Toc84828694"></a><a name="_Toc84828487"></a><a name="_Toc84827676"></a><a name="_Toc84827347"></a></p><br /><p></p><br /><p></p><br /><div><br /><br /><span style="font-size:85%;"></span><em><span style="font-size:85%;">No et deixis posar cendra...<br />Joan Maragall<br /></span></em><br /><br />No et deixis posar cendra. Cull les flors<br />ara que n'és el temps. Quan es marceixin,<br />ja ploraràs si encara et queden llàgrimes.<br />Mira't en el mirall del meu no-res,<br />pols de la pols i cendra de la cendra.<br />Menja ara el pa si pots, que n'és el temps;<br />comparteix-lo si pots, que el companatge<br />del pa és l'amor, i amor qui para taula.<br />Somriu si pots, ara que n'és el temps:<br />allunya el greu posat del beguinatge<br />que posa mala cara al més bon temps.<br />Tu sigues almorratxa d'alegria<br />que el bon olor de Crist escampa arreu.<br />Frueix el goig de tota benaurança,<br />canta la vida ara que n'és el temps,<br />canta l'amor i viu enamorada.<br />Canta la joia, ja vindrà la creu!<br />Vindrà la creu, vindran les maltempsades,<br />la neu i el fred hivern quan tot es mor.<br />La rosa ja marcida i esfullada<br />és pastura del temps que tot ho pot.<br />Tu cull la flor i viu enamorada<br />ara que n'és el temps. Després la mort<br />esflorarà la joia i l'esperança<br />i et farà sols deixia de l'enyor.<br />No et deixis posar cendra. Cull les flors<br />ran de camí i aixeca ben enlaire<br />el teu front mai vençut. I viu la vida.<br />Ja penaràs quan t'estaràs al clot.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-28549753719376074932007-01-28T10:53:00.001+01:002007-04-15T08:20:22.019+01:00LA TROMPETA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXGsBsYB64lnibTbYZHoXRhOCt70kW6hjh34477bxaEvLFnvN5Er2g4BPMXNLSdgCOBP8DHGkRK91W4WkmZ4Q7AHXnSIyPrNsMzfgQ891fgp8SV-vGcCn6f0ULBrIbQJpe70NjGc9FhJ5Y/s1600-h/IMGP1785.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053550746060530738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXGsBsYB64lnibTbYZHoXRhOCt70kW6hjh34477bxaEvLFnvN5Er2g4BPMXNLSdgCOBP8DHGkRK91W4WkmZ4Q7AHXnSIyPrNsMzfgQ891fgp8SV-vGcCn6f0ULBrIbQJpe70NjGc9FhJ5Y/s400/IMGP1785.JPG" border="0" /></a><br /><p><a name="_Toc89064017"></a><a name="_Toc84829198"></a><a name="_Toc84828695"></a><a name="_Toc84828488"></a><a name="_Toc84827677"></a><a name="_Toc84827348"></a></p><br /><p></p><br /><p></p><br /><div><br /><br /><br />Trinitat Alomar, sor Trini de Terra Alta,<br />ratllant la norantena, llegia el famós llibre<br />que ara tothom recita gairebé de memòria,<br />però ningú com ella sabrà mai tan de cor:<br />Enyor cercava casa allà on pensava<br />que fóra ben rebut: entrà en aquella<br />on marit ha nom Joia i la muller, Pobresa<br />i els fills són com rebrolls al voltant de la taula.<br />Rellegia en el Llibre de Filosofia<br />d'Enyor, relligat bellament com un<br />vell llibre d'hores dels que ja no en corren<br />-amb caplletres daurades, il·luminacions<br />d'un gòtic ja tardà- els pensaments del fill.<br /><br />Mossèn Josep Blanquerna, el fill, va ser llarg temps<br />capellà i confessor del monestir.<br />Orador insigne i pensador sublim,<br />escalà els alts graons que jerarquitzen<br />absurdament la pleta eclesial.<br />Promogut a Tortosa, en reformà la seu.<br />Confià a mossèn Pròcul Prodente l'aspra tasca<br />de convertir tafurs, arlots i goliards,<br />tasca que, com sabeu, fou ben inútil.<br />Rellegint l'Evangeli, s'adonà<br />que, si no calen pares, sobren ben bé els jerarques<br />perquè floreixi el vast desert dels homes.<br />Deixant de banda porpres i papats,<br />renuncià a mitres i prebendes<br />fent-se ermità del Bruc on escrigué aquest llibre<br />que ensenya a aquell qui els cerca,<br />els camins de l'Enyor.<br /><br />Sor Trini s'engolfava entre les frases<br />i, endormiscant-se amb un lleu capcineig,<br />sentia com sonava una trompeta,<br />no pas la del Judici, sinó la del marit,<br />i aquell so anava obrint, talment una ferida,<br />a cada embat, ben bé de bat a bat,<br />la porta on viu, arrecerada l'enyorança.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-16117262586920611232007-01-28T10:51:00.000+01:002007-05-02T16:34:54.046+01:00LA "MADRE"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigur2KJq17pureHZUPuhJrMq4mqLeh1bo5A0duZ1dC92iWhRRSWPMn7zAeYK_RO35V4i44puyDpYUoY0vJe4n4JJszOvl7U4Oo6SmL55Ne_4_YSD_Qe_mnjQeWAC3ZU-BqgOWXAaaR_hqn/s1600-h/Creus.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5059987212717394770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigur2KJq17pureHZUPuhJrMq4mqLeh1bo5A0duZ1dC92iWhRRSWPMn7zAeYK_RO35V4i44puyDpYUoY0vJe4n4JJszOvl7U4Oo6SmL55Ne_4_YSD_Qe_mnjQeWAC3ZU-BqgOWXAaaR_hqn/s400/Creus.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Sor Lluïsamarissa Farisà de Balaguer<br />ni es deia Farisà ni era de Balaguer.<br />Aquella que tothom anomenà la Madre,<br />famosa arreu del món per aquell llibre<br />que va acabar foragitant el Kempis<br />de les mans piadoses dels fidels,<br />el tan lloat Sendero asegurado<br />de perfección i santificación,<br />nasqué de cert no pas allà a Candasnos<br />-com erròniament creuen algunes cròniques-<br />sinó al bell mig del carrer d'Aragó.<br />La seva mare que venia amb tren<br />de retorn d'un viatge a la ciutat eterna<br />per a implorar del papa Lleó XIII<br />les benediccions del cel pel fruit<br />de les seves entranyes, donà a llum<br />mentre que el tren passava per davant<br />d'on ara s'alça encara el monestir.<br />Crescuda allà a Candasnos, els seus pares<br />-que eren els rics del poble- contemplaven<br />amb una certa angoixa com la nena,<br />que sols jugava sempre amb els nens pobres,<br />s'acanyava i perdia la color.<br />Devots pelegrinaren a l'ermita<br />humil i pobra de Tornascaldat,<br />on tornà la color al rostre de la nena.<br />Li donà Déu a entendre que els nens rics<br />també ploren i cal anunciar-los<br />que el Senyor és complagut per les riqueses<br />si el seu sant nom, per elles, és més glorificat.<br />Entrà al noviciat de Las Salesas<br />Reales de Madrid. Tota ella respirava<br />el do de l'elegància. Sovint<br />era lectora al refectori i sempre,<br />tot llegint, graciosament posava<br />la punta del peu dret rere el taló<br />del peu esquerre, i és així que encara<br />la podeu veure en totes les estàtues.<br />Tota la vida treballà pels pobres<br />rics i per ells fundà l'Obra de Sant Mateu<br />beneïda pels papes i enaltida<br />per tots els poderosos d'aquest món.<br />Anà d'ací d'allà i, escampant l'Obra,<br />enriquí els rics i conhortà els més pobres.<br />La providència volgué que fos<br />aquí, on era nascuda, que morís.<br />Les seves restes foren traslladades,<br />després de la desfeta del fossar<br />a l'ostentós, riquíssim santuari<br />que l'Obra ha alçat damunt l'ermita humil</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-11953587762946008692007-01-28T10:50:00.002+01:002007-07-02T16:18:26.812+01:00PRIMAVERA AL FOSSAR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvDaZ0A7yo-mkzgd2f90lWBnyFC2LpveVEFeT4Ej6gqt4Z4gXllkbuQ2AulxlsaXepN85STp6WFGIkUQ7woW1po6vhSEFOWcCPPwUV_FxEpeCEahRHpTqicTrk3z_BGDagEaNZFiwRB6QX/s1600-h/Monestir2g20.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082619187567945122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvDaZ0A7yo-mkzgd2f90lWBnyFC2LpveVEFeT4Ej6gqt4Z4gXllkbuQ2AulxlsaXepN85STp6WFGIkUQ7woW1po6vhSEFOWcCPPwUV_FxEpeCEahRHpTqicTrk3z_BGDagEaNZFiwRB6QX/s400/Monestir2g20.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUtINJJIIxWqAI8g2Y3TTF24cMgSXFKn1pSr8hlrJXEzTN8ALWo3I5R8PaA16sCAtDBpk4BsY8DyAOCwL1yoVNQ5YfaK3i1SF-36w-HjjwuNhfB9Uivq1huZZN8LekF4JY_03JNjJ_crDV/s1600-h/dsc_0207.jpg"></a><br /><br /><div><em>Si el gra no mor...<br /></em><br /><br />Solc a solc,<br />per anyades i llunes,<br />res no es mou:<br />ni aquest vent que somica,<br />ni l'enyor és ja res.<br />Sols punyent,<br />el dolor bat l'enclusa,<br />martelleja el tic-tac<br />d'un rellotge fet corc.<br />Es podria ara el gra<br />i és només podridura,<br />que la mort és això:<br />pols, lletgesa, no-res.<br />Res no hi val<br />somiar ja cap somni,<br />res no és el que sembla i no és,<br />ni l'esclat fugisser d'una rosa<br />ni el perfum ja marcit d'un després.<br />Res no val, res no és.<br />I, tossuda i absurda, la vida retorna<br />a trenar amb sang i sabes<br />l'inútil no-res,<br />primavera enganyosa d'esperes,<br />rerevera atziaga que es colga<br />despullada i obscena<br />en un llit de tristesa i no-res.<br />Es podria ara el gra<br />i l'heureda, ja morta, fidel,<br />arrapada a la reixa s'esfulla:<br />tot és pols al fossar...<br />Tu que passes i mires,<br />home, sembra, si vols, el teu gra.<br />Sembra i sigues honest<br />i digues en llençar<br />al solc la sembradura:<br />-Crec en el gra!- I després:<br />-Crec en la podridura!</div></div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-18339511625562516132007-01-28T10:50:00.001+01:002007-06-24T14:17:04.622+01:00CAMÍ DE SIRGA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZYlhsJNJUNFvWNxc_HjSZ6vPJvlvwKH_Ynj32mhrDWtflyfPZhNimotD5Oc6nQDPXF4h2n0NdeuC3gZx3fC-1tHbh6yGthx9gAKBuPibUQtwtLrZvP4aFY4C815heBEzhbikpIMnD68dh/s1600-h/dsc_0222.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5079619240945997986" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZYlhsJNJUNFvWNxc_HjSZ6vPJvlvwKH_Ynj32mhrDWtflyfPZhNimotD5Oc6nQDPXF4h2n0NdeuC3gZx3fC-1tHbh6yGthx9gAKBuPibUQtwtLrZvP4aFY4C815heBEzhbikpIMnD68dh/s400/dsc_0222.jpg" border="0" /></a><br /><div>Sor Pepita obre els ulls... Avui no es llevaria.<br />Endefora el cerç bufa, tot corgelant la nit<br />i el batalleig cansat i tèrbol que convida,<br />anunciant el dia com el gall matiner,<br />les monges del convent al cant de les matines.<br />Sor Pepita obre els ulls: un mar estès de rulls<br />escarolats i rossos el coixí despentina.<br />Cal llevar-se i fer via, posar en marxa el traüt<br />feixuc del vell llaüt que és el tragí del dia.<br />Caldrà encarar-se al cerç amb el peu nu, el cor nu,<br />lluitar contracorrent i fermar bé la sirga<br />i fer el camí fressat, el vell i dur camí<br />batut per altres peus, el camí que endevina<br />només el cor ulls clucs. Ja vindran altres temps,<br />vindran altres sentides i la claror de dies<br />lluminosament purs i dolçament avars<br />quan la campana soni desvetllant la florida<br />esclatant de les roses, fragant dels llessamins,<br />i bufi garbinada i no calgui la sirga<br />i sigui camí el riu i sigui ruta el vent<br />i la vela joiosa que el vent de l'amor infla<br />voli segura a port i ens meni al vell soler<br />emmurallat i franc del poble de Garcia.<br />Sor Pepita obre els ulls...<br />Que prest el temps se'n va...!<br />i el cor és ocellet que tremola i que frisa<br />al palmell de la mà. Avui no es llevaria...<br />Però ho cal fer i ho fa. L'avui porta el demà<br />i un mes un altre mes. I un dia un altre dia.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-3698329113677879902007-01-28T10:49:00.000+01:002007-06-24T14:17:40.938+01:00ARQUET I VIOLÍ<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhASzIJCxLboquOzDiGagqCYz1w0XrVWYHP2JlFQmb_nBWsi8H_izsFX99gYSRzbkNN7weOXaMw5xHKFHMSrghpL-JhLfJyE6nw2qIMRrB-vJALmIuKKLUz1miazCbNe3viHFZJ4720hefT/s1600-h/dsc_0335.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5079619404154755250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhASzIJCxLboquOzDiGagqCYz1w0XrVWYHP2JlFQmb_nBWsi8H_izsFX99gYSRzbkNN7weOXaMw5xHKFHMSrghpL-JhLfJyE6nw2qIMRrB-vJALmIuKKLUz1miazCbNe3viHFZJ4720hefT/s400/dsc_0335.jpg" border="0" /></a><br /><div>Sor Neus, la dolça, la petita Neus,<br />morí un dia de Rams mentre tocava<br />La mort de l'escolà. Defora al claustre,<br />les monges aplegades escoltaven,<br />amb llàgrimes als ulls, la melodia<br />que es trencà de manera tan sobtada<br />que el silenci, tallant, va fer ferida...<br />Mossèn Pròcul Prodente, que resava<br />pausat el Miserere, sanglotava<br />en cloure aquells bells ulls que ara dormien<br />libats a Déu, gelós de la bellesa.<br />Adés, mentre que amb l'oli sant li ungia<br />el marbre de les mans i els peus exsangües,<br />va veure en els seus ulls i a flor de llavis,<br />on l'alè li negava la paraula,<br />l'últim desig del qui a la mort condemnen:<br />-Demana el violí, Mare Priora!-<br />Fou sor Rosa Marquès la qui va córrer<br />piadosa i fidel per les escales<br />portant el violí. S'il·luminaren<br />els ulls de la malalta i la veu pura<br />del violí sorgí amb força dels braços<br />erts de sor Neus, en l'última abraçada.<br /><br />Morí un dia de Rams. El seu cos jove<br />fou sebollit en dolça companyia<br />d'arquet i violí que cap germana<br />gosà arrencar dels dits de la difunta.<br />Els podeu veure, si voleu, encara<br />a ca l'Espardenyer. Diuen que sonen<br />amb un deix trist, però ple de dolcesa.<br />De no haver mort tan prest, sor Neus hauria<br />estat de cert una velleta dolça<br />de cabell blanc, d'aquelles que sordegen<br />i es confessen a crits amb mossèn Pròcul<br />-ben sord del tot- que ja no entenen gaire<br />el jovent, i sordegen contentes<br />de no haver d'escoltar aquests sorolls d'ara...</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-66381009467030620632007-01-28T10:48:00.002+01:002007-02-07T16:59:58.582+01:00LES NOVÍCIES<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkW5l1MFHMyfjgL8J0R_Ga970bJghDkJXm0Cu10q7TYnIFb8sVtrSWJQLxNolmmUKUhYrcpKRpnnM7ie5I-abl0JCtZ3iH_iF2A8Y23mD0FsBvzKxkzY6ZuaHsAOfaJU70Uy4uvBxxMp5z/s1600-h/monges.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5029523032931728098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkW5l1MFHMyfjgL8J0R_Ga970bJghDkJXm0Cu10q7TYnIFb8sVtrSWJQLxNolmmUKUhYrcpKRpnnM7ie5I-abl0JCtZ3iH_iF2A8Y23mD0FsBvzKxkzY6ZuaHsAOfaJU70Uy4uvBxxMp5z/s400/monges.jpg" border="0" /></a><br /><a name="_Toc89064022"></a><a name="_Toc84829203"></a><a name="_Toc84828700"></a><a name="_Toc84828493"></a><a name="_Toc84827682"></a><a name="_Toc84827353"></a><br /><div><br /></div><br /><div><br />Fou un dissabte sant dels que fan època.<br />De bell matí, que encara la celístia<br />titil·lava en el blau tibant del cel,<br />les monges una a una sortien de les cel·les<br />amb el rostre afinat del fred i la vigília.<br />Les matraques, sonant entorn del claustre,<br />invitaven a totes a l'ofici.<br />Les més velles hi anaven rinco-ranco,<br />i amb un pas contingut, com de pardal,<br />juganeres, felines les novícies.<br />El foc novell va encendre tres estels<br />a l'arundo que, alçada pel diaca<br />contra la nit, anunciava el dia.<br />I exultaren de cor les angèliques turbes<br />del cel i treballà bresques de mel la mare abella.<br />Cop de flectamus genua i levates,<br />el cor de les novícies glatia<br />ja de joia pasqual ben abans d'hora<br />tot contestant l'Amén amb gran cridòria.<br />Dominus enim pugnat pro eos contra nos<br />-pensaven les d'edat més assenyada.<br />Els mossens es miraven de reüll<br />la cara que hi posava l'abadessa.<br />L'abadessa s'hauria volgut fondre<br />tot passant-ne la culpa a la priora.<br />Mig plorava de pena, la priora,<br />per tants i tants malaguanyats egipcis<br />negats allà al mar Roig. S'enriolaven<br />les joves sense entendre els llatinòrums.<br />La mestra de novícies s'alçava<br />ara i adés per mor d'imposar l'ordre.<br />Fou en llegir el capítol tercer de Daniel<br />que un crit, gairebé un bram, aterridor<br />va ressonar fent estremir les voltes:<br />Nabucodonossor, el gat de sor Clotilde,<br />polissó i filisteu d'aquella festa,<br />fou qui entonà l'horrible marrameu<br />fugint esperitat del bàndol de novícies.<br />Ja tot anà d'Herodes a Pilat:<br />l'escolà Miqueló empaitant el gat,<br />trabucant mossèn Pròcul sermons i lletanies,<br />campi qui pugui semblà dir el diaca<br />bo i encensant a tort i a dret... i tot<br />finí com el rosari de l'aurora.<br />No hi hagué caramelles aquell any,<br />ni mones ni xaranga... Sols sor Neus,<br />benaurada i feliç en la seva sordesa,<br />amb dues tapadores a tall de platerets,<br />saludava el matí anunciant<br />amb gran soroll la joia de la Pasqua.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-71338238194161399772007-01-28T10:48:00.001+01:002007-06-26T19:18:39.633+01:00PASQUA FLORIDA AL FOSSAR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEq6i1qlWO-yxNdpNu8XnMZK4Jb-zzvFHX41Ru8Tn8V5rsDipj9jx6WAFJBdMqQSNbTkFUDtnQll_QsjxbL1iukyAJYV5aU6vNA674Y6nBZob50uCNc0tF5It-e-wp6dSomlkaKixDrQNh/s1600-h/P6050010.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5080439090073262658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEq6i1qlWO-yxNdpNu8XnMZK4Jb-zzvFHX41Ru8Tn8V5rsDipj9jx6WAFJBdMqQSNbTkFUDtnQll_QsjxbL1iukyAJYV5aU6vNA674Y6nBZob50uCNc0tF5It-e-wp6dSomlkaKixDrQNh/s400/P6050010.jpg" border="0" /></a><br /><div>Arrela en cada rel<br />una cançó de pluja<br />i al fossar sagna el verd<br />xop de sol i de lluna.<br /><br />Al·leluia, germanes,<br />al·leluia, al·leluia!<br /><br />La vida i el demà<br />tremola en cada fulla<br />i el fossar mol el pa<br />que brotonant ja puja.<br /><br />Al·leluia, germanes,<br />al·leluia, al·leluia!<br /><br />La violeta humil<br />s'amaga mig poruga,<br />la tarda s'ha vestit<br />de farigola i ruda.<br /><br />Al·leluia, germanes,<br />al·leluia, al·leluia!<br /><br />L'heureda, que és fidel,<br />s'arrapa en la creu dura<br />i el xiprer s'alça al cel<br />presoner de l'altura.<br /><br />Al·leluia, germanes,<br />al·leluia, al·leluia!<br /><br />Germanes, desvetlleu,<br />que ja el son massa dura!<br />Crist és vivent: Vegeu<br />buida la sepultura.<br /><br />Al·leluia, germanes,<br />al·leluia, al·leluia!</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-16203594338473604212007-01-28T10:47:00.000+01:002007-06-24T14:18:33.692+01:00ELOGI DE NOVÍCIES DE SOR EULÒGIA LOVEDHOUSE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXFP1HuJuTiSByo4k19kXA-xtARqPxc2SU1Z1tQBe0hJzFgE5P1wYLmvd1trFqLbTbk9plkIrLEqKPrSA6L3wBXXC6U0hxsBWfaCpRZ-OUKcIANhw_ZxOrjLH1X1XpXwE1jdCjxVKiLGe/s1600-h/poblet15_d5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5079619623198087362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXFP1HuJuTiSByo4k19kXA-xtARqPxc2SU1Z1tQBe0hJzFgE5P1wYLmvd1trFqLbTbk9plkIrLEqKPrSA6L3wBXXC6U0hxsBWfaCpRZ-OUKcIANhw_ZxOrjLH1X1XpXwE1jdCjxVKiLGe/s400/poblet15_d5.jpg" border="0" /></a><br /><div><a name="_Toc89064024"></a><a name="_Toc84829205"></a><a name="_Toc84828702"></a><a name="_Toc84828495"></a><a name="_Toc84827684"></a><a name="_Toc84827355"></a><br /><br />Com qui grata per vici<br />als narius qualque<br />i amb l’aire subreptici<br />de qui vol i no gosa,<br />amb vèrboles factícies<br />que el bon juí m’imposa,<br />al discurs dono inici<br />tot omplint de blandícies<br />les novícies.<br /><br />Mogudes del desfici<br />que esbadella una rosa<br />i endutes del caprici<br />d'innovar tota cosa<br />amb cançons i bullícies<br />de qui mai no reposa,<br />són profitós silici<br />de qui clenxa canícies,<br />les novícies.<br /><br />Per art de malefici<br />que a Belzebú s'aposa<br />per més d'algun indici,<br />un greu turment s'imposa<br />amb totes les sevícies<br />del vers i de la prosa<br />al ritme guitarrici<br />que ens lliuren com delícies,<br />les novícies.<br /><br />Oh Déu, sigue'ns propici<br />i el teu poder oposa<br />al foll traüt novici!<br />Mira'ns, som una nosa<br />coberta de durícies<br />que tota s'anquilosa.<br />Al cel dóna'ns hospici,<br />ben lluny d'haver clarícies<br />de novícies!</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-41177811740184393332007-01-28T10:46:00.000+01:002007-07-07T10:35:36.137+01:00L'ÚLTIMA TEMPTACIÓ DE MARIA MAGDALENA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjywBkcl0ey2SSSW3xW0UlHyRp80qtHra1hXDOTNqn62mbi9BPGW0d7An3BAVwMQI0mfVNP9Yxw7AmKUzgjn6eyaYNkpaKZnCNZn2EQGtSGbDqKg9amJopmvODMopTQWmzYL5_YT4INT6Uu/s1600-h/Monestir2g25.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5082619900532516274" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjywBkcl0ey2SSSW3xW0UlHyRp80qtHra1hXDOTNqn62mbi9BPGW0d7An3BAVwMQI0mfVNP9Yxw7AmKUzgjn6eyaYNkpaKZnCNZn2EQGtSGbDqKg9amJopmvODMopTQWmzYL5_YT4INT6Uu/s400/Monestir2g25.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNEZDaokl7xkh1gSax-XvyFiaceoQ9LQiLhzx8NyQ-V530PhWqeWD7FHwWR7sGkTswxSsQwm4Rxv1Kywzlx9zS0A64aL77mm-cmcECWL8RIlEi5Hoyh1a_UviZCKRt9Axh-ysVjN3TRFkS/s1600-h/dsc_0207.jpg"></a><br /><br /><div><a name="_Toc89064025"></a><a name="_Toc84829206"></a><a name="_Toc84828703"></a><a name="_Toc84828496"></a><a name="_Toc84827685"></a><a name="_Toc84827356"></a><br /><br />Picarol de la joia i almorratxa del ball,<br />ull viu del foc follet de la taral·la,<br />tothom va fer-se creus quan, de bursada,<br />sens que ningú no en sabés res, la Magda,<br />filla de ca l'Oller, va ser monjada<br />en aquest monestir. "Entre pucheros,<br />hermanas, anda Dios". Era ben obvi<br />-va dir el savi mossèn Mitjaforquilla,<br />que dinava sovint entre les olles<br />de ca l'Oller i, enmig de dues cullerades<br />recitava els sants místics de memòria-<br />era obvi que, de viure entre les olles,<br />s'encomani algun deix de pietat.<br />Al claustre, sor Maria Magdalena<br />Roderic va ser mestra de novícies<br />i mestra pastissera, ambdues tasques<br />-talment com qui fa olles o labora<br />enmig d'olles- menaven la mateixa<br />via: monges, pastissos es fonien<br />per la mística unes i a la boca<br />aquelles altres. Fou ella la inventora<br />dels cèlebres cisquillos que es venien<br />en capses amb l'estampa del patró<br />del monestir, el dolç Francesc de Sales,<br />i foren, com sabeu, un dels pilars<br />que sustentava aquelles santes dones.<br /><br />Sor Magda va morir ben jovençana,<br />fosa d'una tan dolça diabetis<br />que el cos li feia olor de sucre candi.<br />Poc abans de morir, en un moment<br />suprem de lucidesa, li féu veure,<br />jo penso que fou Déu i no el diable,<br />el fil de la novel·la del que hauria<br />estat la seva vida allà extra muros:<br /><br />Es trobava en un hort, vora una tomba,<br />i algú la va cridar. Veié la cara<br />d'un home bondadós que la va menar a casa<br />i la voltà d'amor i de mainada.<br />Bressolava de dos en dos els néts<br />com penjolls de cireres enjoiant una branca....<br /><br />Els ulls feien que no, quan mossèn Pròcul<br />li posava a la boca el pa dels àngels<br />que es fongué dolçament, com en dolcesa<br />es va fondre la vida de sor Magda.</div></div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-83775299056830037892007-01-28T10:45:00.001+01:002007-06-24T14:19:47.603+01:00LA BUGADA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPZuVMVhD-YlZ1_TW6mCm1WP_0v6Nkobj2mpSfbP1fPjeEJuYTxBDb87EnYq0e57DS91j2lKLelFCjTWxoQTi8W3wZ8JjiG-OkvHnDdIkQ5dtF6WkAzx9HxGdnTY6DN4BHBWv-iBNbtmlc/s1600-h/dscn2611.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5079619949615601890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPZuVMVhD-YlZ1_TW6mCm1WP_0v6Nkobj2mpSfbP1fPjeEJuYTxBDb87EnYq0e57DS91j2lKLelFCjTWxoQTi8W3wZ8JjiG-OkvHnDdIkQ5dtF6WkAzx9HxGdnTY6DN4BHBWv-iBNbtmlc/s400/dscn2611.jpg" border="0" /></a><br /><div><a name="_Toc89064026"></a><a name="_Toc84829207"></a><a name="_Toc84828704"></a><a name="_Toc84828497"></a><a name="_Toc84827686"></a><a name="_Toc84827357"></a><br /><br />Aumaria, bon pare. Beneeixi'm<br />perquè he pecat. M'acuso..., bé, que em sent?<br />Miri, pare, m'acuso..., digui'm? Com?<br />Cridi una mica, que sordejo, sap?<br />Ah! doncs fa un dia, i amb vostè mateix.<br />Sap?, tinc com un rau-rau que vaig deixar-me<br />de dir-li que... -suposo que he de dir-li-<br />encara que potser vostè dirà...<br />ja sé que sempre em diu que no calia,<br />però sap? jo no em quedo gens tranquil·la.<br />La madre m'ho diu sempre: -Sor Conxita,<br />és massa escrupolosa, tot ho fa<br />amb massa miraments!- I és que m'agrada<br />que tot quedi ben fet i em neguitejo<br />quan veig -que tot hi ha- qui s'escaqueja<br />de feina. Quin valor! Perquè són sempre<br />les que més presumeixen, si ho sé jo!<br />-Sor Conxita, la toca no és prou neta!<br />No estalviï les mans-. I elles que es fan<br />les lligamosques, si veiés, són unes<br />colgafocs, buscagotes que entaforen<br />greixina a tot arreu on toquen, sap?<br />I la pobre Conxita a la bugada!<br />Vinga lleixiu, i els dits pelats de sosa,<br />i cops de picador... Conxita, agafa<br />el rem de la bugada i fes encara<br />bona cara al mal temps, senya't ben fort,<br />amb la creu que ara et toca, jo que, sap?<br />tinc bona veu i em faig sentir allà al cor,<br />i tinc sols un defecte: que el meu pap,<br />l'ensenyo per la boca, i qui té boca,<br />ja ho diuen, s'equivoca. I punt i creu.<br />Vostè sí que és bo, pare, sí que és sant,<br />ja ho dic sempre a sa mare: -Quin gran sant<br />i quin savi el seu fill, senyora Trini!-<br />Doncs sí, pare, no sé ben bé què em passa;<br />em penso que només és l'embolic<br />que se'm fan aquí dins, com niu de rates,<br />el meu eros i l'eidos. Jo que prou<br />que m'ho dic i redic. Això, Conxita,<br />és massa gran per tu. Però ve el telos,<br />i jo pensa que pensa: I bé quin telos?<br />Quan em miro al mirall quan me clenxino,<br />que penso: Quin gran eros perd el món!<br />L'eidos, però que em diu: -Si seràs ximple!<br />Molt més t'has perdut tu! I és un moment...,<br />que no crec pas que jo ben hi consenti...<br />Perdoni, que ja veig que té pressa. M'ha dit tres?<br />Perdoni'm si he pecat... Tres parenostres?<br />Encara rai! Que Déu sigui lloat.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-44825677788522967262007-01-28T10:44:00.000+01:002007-06-24T14:21:18.124+01:00BALADA DE LA CREU<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVWw7Uw7DiNRDOplZ9VsBFl9iKZAFs8nBfgjiRT5u0TK7R237C70l8lw7qkZQq8gx4l9nuh1bVk9XPpvgZ_IABcEWWnLka42LBir4ZL_IuBBOrdD5SXKikegG0OVLQltutScyOUN1N_WDu/s1600-h/dscn2655.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5079620331867691266" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVWw7Uw7DiNRDOplZ9VsBFl9iKZAFs8nBfgjiRT5u0TK7R237C70l8lw7qkZQq8gx4l9nuh1bVk9XPpvgZ_IABcEWWnLka42LBir4ZL_IuBBOrdD5SXKikegG0OVLQltutScyOUN1N_WDu/s400/dscn2655.jpg" border="0" /></a><br /><div><a name="_Toc89064027"></a><a name="_Toc84829208"></a><a name="_Toc84828705"></a><a name="_Toc84828498"></a><a name="_Toc84827687"></a><br /><br />Marie Noël, germana,<br />per què tan trista aneu?<br />porto la creu, germanes,<br />porto la meva creu!<br /><br />Rossinyolet que canta<br />l'enyor que el cor li embeu,<br />del bell país de França<br />portà la seva creu.<br /><br />Allà deixà la mare<br />i el pare que és al cel<br />i ara es mor d'enyorança<br />i arrapa fort la creu.<br /><br />Forjada d'or i ornada<br />de gemmes de gran preu,<br />enmig del pit penjada<br />porta tostemps la creu.<br /><br />Digué que va portar-la<br />d'allà a Fontfreda on jeu<br />mossèn Claret, que a França<br />morí amb aquesta creu.<br /><br />Fou ell a qui la mare<br />del rei Alfons XIIè<br />un jorn, en confessar-se<br />li regalà la creu.<br /><br />Des que ací fou monjada<br />ja mai no se la treu,<br />que dia i nit l'emparen<br />els braços de la creu.<br /><br />Si mai no torno a França<br />i em moro aquí, deixeu<br />que l'última besada<br />sigui per a la creu.<br /><br />Per mor de Déu, germanes,<br />el jorn que m'enterreu,<br />deixeu-me que abraçada<br />dormi amb la meva creu.<br /><br />Marie Noël, germana,<br />per què tan trista aneu?<br />porto la creu, germanes,<br />porto la meva creu!</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-547774770076155083.post-46648291558525020812007-01-28T10:43:00.000+01:002007-06-24T14:20:42.142+01:00EL SEXE DELS ÀNGELS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqiquPXu3hxASi_NI1hpSrkjoCKn383cWBo5_3V3-ilb5Hpi9tLcc591XmjhoahFlKl2D3eQ44w2E1KnQ6KzfxnCBx_CVdCx_2pKz9dQdWhdOvc5Ucv7RWe4aE8m4n7wNtseLCs9OoLhZI/s1600-h/dscn2623.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5079620177248868594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqiquPXu3hxASi_NI1hpSrkjoCKn383cWBo5_3V3-ilb5Hpi9tLcc591XmjhoahFlKl2D3eQ44w2E1KnQ6KzfxnCBx_CVdCx_2pKz9dQdWhdOvc5Ucv7RWe4aE8m4n7wNtseLCs9OoLhZI/s400/dscn2623.jpg" border="0" /></a><br /><div><a name="_Toc89064028"></a><a name="_Toc84829209"></a><a name="_Toc84828706"></a><a name="_Toc84828499"></a><a name="_Toc84827688"></a><a name="_Toc84827359"></a><br /><br />Els àngels tenen sexe o bé no en tenen?<br />Són només cap i ales o bé còrpora<br />feta i dreta, tots ells com sant Miquel?<br />Reunides les monges en capítol<br />a tants de tants en sant temps de Quaresma,<br />tot pregant Déu i els seus àngels i arcàngels,<br />es va passar a debatre a fons el tema.<br />Sor Maria Queralbs fou la primera<br />en demanar paraula: Doncs bé, creia<br />que, com en tot, aquí molt més calia<br />aplicar allò del sant semper distinguas:<br />els arcàngels, doncs sí, els àngels no.<br />Els querubins i serafins serien<br />una cosa intermitja, indefinida:<br />ni fu ni fa. Sor Isabel Alzina,<br />plena se seny, va fer uns considerandos<br />que foren molt ad hoc. Tenien sexe,<br />els àngels, sexe-sexe, altrament<br />no serien perfectes. Sols que allò<br />que per a tots nosaltres són misèries,<br />ells ho duien posat ad hornamentum.<br />Item, digué sor Isabel Raspall<br />amb una veu tan dolça que ensucrava<br />atquis i ergos, item, com podien<br />els àngels ser custodis, sense sexe?<br />Ben provada doctrina pontifícia<br />defineix prou ben clar i a tort i a dret<br />que només pot ser dada la custòdia<br />dels minyons, a qui tinguin tot allò que calgui<br />per viure santament aparellat.<br />Ergo és palès que, amb més ornat o menys,<br />els àngels també tenen les mateixes<br />cosetes que tothom, mal pesi als qui<br />s'arrengleren al bàndol poca-solta<br />dels pintors entestats en caps i ales.<br />Fou sor Rosa Quermell qui conclogué,<br />tot esfullant paraules que volaven<br />com borrissol de plomes per la sala<br />capitular en mística nevada,<br />dient que, fos com fos, sols Déu ho sap,<br />de internis neque Ecclesia, i que els àngels<br />tinguin ben bé tots els seus ets i uts<br />no era pas cosa a remenar per monges,<br />i el cas, ja prou tocat i debatut.<br />Es levità com quatre peus d'alçada<br />i un aire fresc d'admiració i silenci<br />que va durar ben bé trenta minuts<br />glaçà les monges i deixà el capítol<br />amb un calfred d'aquells tan místic-místics<br />que sols se senten mentre passa un àngel.</div>Jordi Enjuanes-Mashttp://www.blogger.com/profile/17434789717409331218noreply@blogger.com0