Marie Noël, germana,
per què tan trista aneu?
porto la creu, germanes,
porto la meva creu!
Rossinyolet que canta
l'enyor que el cor li embeu,
del bell país de França
portà la seva creu.
Allà deixà la mare
i el pare que és al cel
i ara es mor d'enyorança
i arrapa fort la creu.
Forjada d'or i ornada
de gemmes de gran preu,
enmig del pit penjada
porta tostemps la creu.
Digué que va portar-la
d'allà a Fontfreda on jeu
mossèn Claret, que a França
morí amb aquesta creu.
Fou ell a qui la mare
del rei Alfons XIIè
un jorn, en confessar-se
li regalà la creu.
Des que ací fou monjada
ja mai no se la treu,
que dia i nit l'emparen
els braços de la creu.
Si mai no torno a França
i em moro aquí, deixeu
que l'última besada
sigui per a la creu.
Per mor de Déu, germanes,
el jorn que m'enterreu,
deixeu-me que abraçada
dormi amb la meva creu.
Marie Noël, germana,
per què tan trista aneu?
porto la creu, germanes,
porto la meva creu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada