diumenge, 28 de gener del 2007

LA TROMPETA








Trinitat Alomar, sor Trini de Terra Alta,
ratllant la norantena, llegia el famós llibre
que ara tothom recita gairebé de memòria,
però ningú com ella sabrà mai tan de cor:
Enyor cercava casa allà on pensava
que fóra ben rebut: entrà en aquella
on marit ha nom Joia i la muller, Pobresa
i els fills són com rebrolls al voltant de la taula.
Rellegia en el Llibre de Filosofia
d'Enyor, relligat bellament com un
vell llibre d'hores dels que ja no en corren
-amb caplletres daurades, il·luminacions
d'un gòtic ja tardà- els pensaments del fill.

Mossèn Josep Blanquerna, el fill, va ser llarg temps
capellà i confessor del monestir.
Orador insigne i pensador sublim,
escalà els alts graons que jerarquitzen
absurdament la pleta eclesial.
Promogut a Tortosa, en reformà la seu.
Confià a mossèn Pròcul Prodente l'aspra tasca
de convertir tafurs, arlots i goliards,
tasca que, com sabeu, fou ben inútil.
Rellegint l'Evangeli, s'adonà
que, si no calen pares, sobren ben bé els jerarques
perquè floreixi el vast desert dels homes.
Deixant de banda porpres i papats,
renuncià a mitres i prebendes
fent-se ermità del Bruc on escrigué aquest llibre
que ensenya a aquell qui els cerca,
els camins de l'Enyor.

Sor Trini s'engolfava entre les frases
i, endormiscant-se amb un lleu capcineig,
sentia com sonava una trompeta,
no pas la del Judici, sinó la del marit,
i aquell so anava obrint, talment una ferida,
a cada embat, ben bé de bat a bat,
la porta on viu, arrecerada l'enyorança.