L'ANELL

Llucieta Safon, que fou primera
abadessa d'aquest sant monestir,
va fer a peu, de jove, un llarg viatge,
pidolant la pitança i murmurant
el Déu vos pagui el do de caritat
adés amb dolços mots de la Provença,
adés amb velluts aspres dels mots francs
o amb fiscorns i flautats dels mots teutons.
Féu un camí tan filològic sols atreta
per la fama dels versos i musiques
d'Hildegarda von Bingen, l'abadessa
del monestir de Disibodenberg.
Ben entrada anys després en la vellesa,
no podia escoltar l'O viridissima
virga que els ulls no se li humitegessin
de tendresa. Camí de les muntanyes,
féu cap a Annecy i s'hi enamorà del llac.
Posà al vell monestir de les Saleses
on dorm, amb sant Francesc, santa Joana
Francesca Fremiot i de Chantal
vestida amb la pobresa dels sants hàbits.
Decidí entrar per monja, però abans
féu camí encara fins a la Jungfrau
i allà plorà tota una nit la seva
jovenesa, libà a Déu a trenc d'alba
el seu cos verge i, tot traient del dit
l'anell de rics brillants del prometatge,
el llençà on brilla pura la gelera...

Sor Llucieta fou de les primeres
que van venir a fundar aquest monestir.
Visqué en la dolcesa i la bellesa.
Morí en l'enyor del blau intens del llac
on navega sovint ben de segur,
ara que ja és amb Déu, gronxada en barca vella.
En obrir el seu taüt, el vell milicià
fou sorprès pel llambreig d'un anell de brillants...
Se'l va guardar a l'armilla i l'heretà una néta.
És ella qui ara conta i reconta als seus néts
a qui vulgui escoltar-la, una tan bella història.