Els àngels tenen sexe o bé no en tenen?
Són només cap i ales o bé còrpora
feta i dreta, tots ells com sant Miquel?
Reunides les monges en capítol
a tants de tants en sant temps de Quaresma,
tot pregant Déu i els seus àngels i arcàngels,
es va passar a debatre a fons el tema.
Sor Maria Queralbs fou la primera
en demanar paraula: Doncs bé, creia
que, com en tot, aquí molt més calia
aplicar allò del sant semper distinguas:
els arcàngels, doncs sí, els àngels no.
Els querubins i serafins serien
una cosa intermitja, indefinida:
ni fu ni fa. Sor Isabel Alzina,
plena se seny, va fer uns considerandos
que foren molt ad hoc. Tenien sexe,
els àngels, sexe-sexe, altrament
no serien perfectes. Sols que allò
que per a tots nosaltres són misèries,
ells ho duien posat ad hornamentum.
Item, digué sor Isabel Raspall
amb una veu tan dolça que ensucrava
atquis i ergos, item, com podien
els àngels ser custodis, sense sexe?
Ben provada doctrina pontifícia
defineix prou ben clar i a tort i a dret
que només pot ser dada la custòdia
dels minyons, a qui tinguin tot allò que calgui
per viure santament aparellat.
Ergo és palès que, amb més ornat o menys,
els àngels també tenen les mateixes
cosetes que tothom, mal pesi als qui
s'arrengleren al bàndol poca-solta
dels pintors entestats en caps i ales.
Fou sor Rosa Quermell qui conclogué,
tot esfullant paraules que volaven
com borrissol de plomes per la sala
capitular en mística nevada,
dient que, fos com fos, sols Déu ho sap,
de internis neque Ecclesia, i que els àngels
tinguin ben bé tots els seus ets i uts
no era pas cosa a remenar per monges,
i el cas, ja prou tocat i debatut.
Es levità com quatre peus d'alçada
i un aire fresc d'admiració i silenci
que va durar ben bé trenta minuts
glaçà les monges i deixà el capítol
amb un calfred d'aquells tan místic-místics
que sols se senten mentre passa un àngel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada