CARTA DE BETLEM

A mossèn Pròcul envia aquestes lletres,
Egèria, romeva del Senyor.
Pau i bé. Com enlloc, aquí es respira
el misteri de Déu. Betlem se m'obre
als ulls, i el cor em salta d'alegria.
He caminat amb peu joiós, lleuger
les poques verstes de camí que menen
des de Sió al vell poble de David.
Sió és l'orgull, Betlem, la senzillesa.
Riquesa allà, aquí només pobresa.
Déu és poder i força a les muralles
de la seva ciutat. En el seu poble
és amor i tendresa, dolçor i plor.
Ran de camí, Raquel encara plora,
amb les entranyes buides, els seus fills.
Al lluny, Betlem ja s'alça amorosint
el paisatge brodat amb punt de creu
ungit d'oliveredes. S'alça Rut
entre la pau dels camps que ara verdegen,
espigolant l'amor. En alt de vila
els carreus rosa clar de la basílica
de la Nativitat. Déu s'ha fet carn
ací. Parlen les pedres, i tot canta
el misteri d'amor. Segles i segles
es fonen en l'instant. Ja sóc aquí
buidant l'humil sarró de l'enyorança.
Ja sóc aquí plorant de goig, Senyor,
Déu fet infant. Hic de Maria virgine
-diu l'estel- Jesus Christus natus est.
Oh vell casal, coval humil, retorno
al si etern de la mare i recomença,
damunt les pobres palles, el vagit
que em redimeix, rejovenint els ossos,
fent reflorir la vella sina verge.
Sento que Crist em neix en les entranyes
i penso en vós, el vell amic mossèn,
que voldria que fóssiu vora meu
per compartir tan gran i tan alt goig.
Us deixo aquí, besant les vostres mans,
bressol del Crist-eucaristia. Sóc
vostra humil serventa que us recorda
i estima,
sor Egèria Vendrell,
romeva del Senyor nat a la cova.