LA "MADRE"

Sor Lluïsamarissa Farisà de Balaguer
ni es deia Farisà ni era de Balaguer.
Aquella que tothom anomenà la Madre,
famosa arreu del món per aquell llibre
que va acabar foragitant el Kempis
de les mans piadoses dels fidels,
el tan lloat Sendero asegurado
de perfección i santificación,
nasqué de cert no pas allà a Candasnos
-com erròniament creuen algunes cròniques-
sinó al bell mig del carrer d'Aragó.
La seva mare que venia amb tren
de retorn d'un viatge a la ciutat eterna
per a implorar del papa Lleó XIII
les benediccions del cel pel fruit
de les seves entranyes, donà a llum
mentre que el tren passava per davant
d'on ara s'alça encara el monestir.
Crescuda allà a Candasnos, els seus pares
-que eren els rics del poble- contemplaven
amb una certa angoixa com la nena,
que sols jugava sempre amb els nens pobres,
s'acanyava i perdia la color.
Devots pelegrinaren a l'ermita
humil i pobra de Tornascaldat,
on tornà la color al rostre de la nena.
Li donà Déu a entendre que els nens rics
també ploren i cal anunciar-los
que el Senyor és complagut per les riqueses
si el seu sant nom, per elles, és més glorificat.
Entrà al noviciat de Las Salesas
Reales de Madrid. Tota ella respirava
el do de l'elegància. Sovint
era lectora al refectori i sempre,
tot llegint, graciosament posava
la punta del peu dret rere el taló
del peu esquerre, i és així que encara
la podeu veure en totes les estàtues.
Tota la vida treballà pels pobres
rics i per ells fundà l'Obra de Sant Mateu
beneïda pels papes i enaltida
per tots els poderosos d'aquest món.
Anà d'ací d'allà i, escampant l'Obra,
enriquí els rics i conhortà els més pobres.
La providència volgué que fos
aquí, on era nascuda, que morís.
Les seves restes foren traslladades,
després de la desfeta del fossar
a l'ostentós, riquíssim santuari
que l'Obra ha alçat damunt l'ermita humil