DORMEN ELS MORTS

Dormen els morts
en braços de la nit:
no hi ha claror
ni de sol ni de lluna,
ni estels que punxin
el reialme dels morts.
La terra acull
la llavor que germina;
arrela endins
del silenci, la mort,
cerca la llum
endinsant-se en la fosca,
anhela l'alba
fendint ja la nit.
Dormen els morts,
els meus morts, i jo vetllo
pregant per ells:
que la llum els desvetlli,
que s'encengui la nit,
que Déu sigui el seu port
i retrobin la pau
arribant a la platja,
que els amari la vida
ja per sempre i del tot.
I que l'amor
que ens lligava a la terra
floreixi ara
més dolç i més fort.
Oh Crist Senyor,
tu que a la creu feries
de mort la mort,
acull, en el teu Regne
de Llum, els morts
que hem estimat.
Sigues també
llum i camí
per a mi que faig via
vers el ponent.
Guia'm la passa
pel vell dolor i pel dol.
No em deixis sol
quan arribi aquella hora
que em cridaràs.
Que et digui Amén
i m'adormi en la nit
confiat i segur
de la llum dels teus braços.