Pobreta de mi
que em varen fer monja d'aquest monestir!
Del casal dels avis, pubilla jo n'era,
garrida minyona, llesta i faenera,
dansera a la dansa i al joc renouera.
D'enyor i tristesa ara em moro ací.
Pobreta de mi
que em varen fer monja d'aquest monestir!
Senyora i majora fóra de Bellera
-gent adusta i forta d'arrel gavarrera-
del castell seria jo la castellera.
Pedra de tartera, ara em moro ací.
Pobreta de mi
que em varen fer monja d'aquest monestir!
Avet de muntanya, el meu xicot era,
ferm com l'eugassada, dolç com l'abellera.
Neu que es fon als cingles i enduu la Noguera,
ell morí a la guerra i em moro jo ací.
Pobreta de mi
que em varen fer monja d'aquest monestir!
Els minyons em saben sempre riallera,
els nadons no tenen millor bressolera.
En els vostres braços, Verge de Bellera,
vulgueu acollir-me ans que em mori ací.
Pobreta de mi
que em varen fer monja d'aquest monestir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada