BALADA DE SOR ROSA CARMELL

Del fil de la memòria
descabdello el cabdell
per a dir-vos la història
de sor Rosa Carmell.

Rosa, rosae, rosam,
rosa roser rosell.

Ocell que s'esbellussa
i que esdevé cimbell,
li fou poc Mollerussa
i la plana d'Urgell.

Voltant a la Déu-dóna
com el gall d'un penell,
féu cap a Barcelona
i aquí penjà cartell.

De mena remeiera,
inventà un cabestrell
i, al Born, tingué ruera
quan hi posà taulell.

Com que no hi ha vacuna
que faci al bé mesell,
de pietat, tot d'una,
li va agafar un rampell.

Talment la sinecura
que ve al dit com anell,
fou-li així la clausura
i així l'hàbit burell;

Que Déu, que el cel aguanta,
la va caçar al seu brell
i féu-la anar per santa
junyint-la al seu jouell.

Dilluns es levitava
damunt d'un escambell.
Dimarts diu que passava
l'agulla pel camell.

Dimecres refilava
talment un cadernell.
Dijous s'extasiava
amb perill del clatell.

Divendres dejunava
-pa i aigua al carcanyell.
Dissabte es bilocava
a Roma o Sabadell.

Diumenge s'enfilava
damunt d'un capitell
i, ulls en blanc, predicava
al poble esquiterell.

Féu moltes altres obres,
això és sols els crespell;
de les altres, de sobres
en sabeu el pomell.

Serveu bona memòria
de sor Rosa Quermell
i Déu, que li és glòria,
us vulgui al cel amb ell.

Rosa, rosae, rosam,
rosa, roser, rosell.