diumenge, 28 de gener del 2007

CAMÍ DE SIRGA


Sor Pepita obre els ulls... Avui no es llevaria.
Endefora el cerç bufa, tot corgelant la nit
i el batalleig cansat i tèrbol que convida,
anunciant el dia com el gall matiner,
les monges del convent al cant de les matines.
Sor Pepita obre els ulls: un mar estès de rulls
escarolats i rossos el coixí despentina.
Cal llevar-se i fer via, posar en marxa el traüt
feixuc del vell llaüt que és el tragí del dia.
Caldrà encarar-se al cerç amb el peu nu, el cor nu,
lluitar contracorrent i fermar bé la sirga
i fer el camí fressat, el vell i dur camí
batut per altres peus, el camí que endevina
només el cor ulls clucs. Ja vindran altres temps,
vindran altres sentides i la claror de dies
lluminosament purs i dolçament avars
quan la campana soni desvetllant la florida
esclatant de les roses, fragant dels llessamins,
i bufi garbinada i no calgui la sirga
i sigui camí el riu i sigui ruta el vent
i la vela joiosa que el vent de l'amor infla
voli segura a port i ens meni al vell soler
emmurallat i franc del poble de Garcia.
Sor Pepita obre els ulls...
Que prest el temps se'n va...!
i el cor és ocellet que tremola i que frisa
al palmell de la mà. Avui no es llevaria...
Però ho cal fer i ho fa. L'avui porta el demà
i un mes un altre mes. I un dia un altre dia.