Com qui grata per vici
als narius qualque
i amb l’aire subreptici
de qui vol i no gosa,
amb vèrboles factícies
que el bon juí m’imposa,
al discurs dono inici
tot omplint de blandícies
les novícies.
Mogudes del desfici
que esbadella una rosa
i endutes del caprici
d'innovar tota cosa
amb cançons i bullícies
de qui mai no reposa,
són profitós silici
de qui clenxa canícies,
les novícies.
Per art de malefici
que a Belzebú s'aposa
per més d'algun indici,
un greu turment s'imposa
amb totes les sevícies
del vers i de la prosa
al ritme guitarrici
que ens lliuren com delícies,
les novícies.
Oh Déu, sigue'ns propici
i el teu poder oposa
al foll traüt novici!
Mira'ns, som una nosa
coberta de durícies
que tota s'anquilosa.
Al cel dóna'ns hospici,
ben lluny d'haver clarícies
de novícies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada