diumenge, 28 de gener del 2007

LA JARDINERA








Sembra silencis,
pensaments, campanetes,
roses i espines,
violetes i lliris
al jardí, sor Lolita.


Amb dolça cura,
les ortigues floreixen:
és escondida,
secreta, la bellesa,
i, a Déu, tota herba canta.


Blats i cugules,
goigs i dolors que engendra
la dura terra!:
a la vall d'on és filla
el bé i la pau s'abracen.


Gra de mostassa
petit com el silenci,
joia del claustre,
arbrissó que es fa arbre
on els ocells s'ajoquen.