Sembra silencis,
pensaments, campanetes,
roses i espines,
violetes i lliris
al jardí, sor Lolita.
Amb dolça cura,
les ortigues floreixen:
és escondida,
secreta, la bellesa,
i, a Déu, tota herba canta.
Blats i cugules,
goigs i dolors que engendra
la dura terra!:
a la vall d'on és filla
el bé i la pau s'abracen.
Gra de mostassa
petit com el silenci,
joia del claustre,
arbrissó que es fa arbre
on els ocells s'ajoquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada