No et deixis posar cendra...
Joan Maragall
No et deixis posar cendra. Cull les flors
ara que n'és el temps. Quan es marceixin,
ja ploraràs si encara et queden llàgrimes.
Mira't en el mirall del meu no-res,
pols de la pols i cendra de la cendra.
Menja ara el pa si pots, que n'és el temps;
comparteix-lo si pots, que el companatge
del pa és l'amor, i amor qui para taula.
Somriu si pots, ara que n'és el temps:
allunya el greu posat del beguinatge
que posa mala cara al més bon temps.
Tu sigues almorratxa d'alegria
que el bon olor de Crist escampa arreu.
Frueix el goig de tota benaurança,
canta la vida ara que n'és el temps,
canta l'amor i viu enamorada.
Canta la joia, ja vindrà la creu!
Vindrà la creu, vindran les maltempsades,
la neu i el fred hivern quan tot es mor.
La rosa ja marcida i esfullada
és pastura del temps que tot ho pot.
Tu cull la flor i viu enamorada
ara que n'és el temps. Després la mort
esflorarà la joia i l'esperança
i et farà sols deixia de l'enyor.
No et deixis posar cendra. Cull les flors
ran de camí i aixeca ben enlaire
el teu front mai vençut. I viu la vida.
Ja penaràs quan t'estaràs al clot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada