diumenge, 28 de gener del 2007

HIC JACET AUGUSTA FIGUEREDA







M'hauria ben bé tret de polleguera
que, amb tant de torn i amb tanta i tanta reixa,
algú, qui fos, escapolís el pas
del meu ull vigilant.
He guardat anys i panys les claus i el forrellat,
he esbatenat la llum del dia, matinera,
i he clos la negra nit fora el claustrat
cada captard ans de gitar-me la darrera.
Gira que gira el torn, que Déu sigui lloat,
aumaria, germana, tingui espera,
ara obre, ara tanca, un que ve i un que va,
mossèn Orapronobis que saluda
amb una veu tan fonda que fa por,
ulls gatamaula i fi musell de boc,
sor Gusta Figuereda, avui la xacolata
no és pas fina com sempre, té regust de cremat,
Déu mantingui la cabra i la cabrera
i a cadascú la llet que hagi mamat!
Tu callaves, sor Gusta, posaves riallera
bona cara al mal temps, pel teu costat
s'escolava la vida, romancera,
aquí pau i allà joia, fins que un jorn,
potser distreta al vol d'una moscarda
o al breu moment de sospesar una figa
-de cadascú és escrita la sort o la dissort-
com un lladre arribà l'hora darrera:
ni la reixa ni el torn
ni l'ull sempre avisat de la bona portera
no van poder aturar el pas de la mort.