Al fossar dorm l’enyor
llunyedà de la festa;
se somou el record
en el verd de la gespa
i en el son de l'arrel
i el capcineig de l'heura.
El roser esquinça el fred
tot punxat de tenebra;
erta i nua, la creu
persigna dols i esperes;
l'àngel enasta el cel
frisós de primaveres.
I sant Francesc que ve
i l'alba s'adelera
de cants i, solc endins,
la terra esdevé temple
i la nit és claror
i el silenci es fa festa...
Oh germanes, quin goig!
Fulgura amb llum d'estrelles,
la nostra pols que dorm
i es gesta endins del ventre
generós de la mort.
El dolç sant Francesc vetlla
fidel el nostre son
i vers Déu acarrera
l'anhel de pau, l'enyor
de la més alta festa.
llunyedà de la festa;
se somou el record
en el verd de la gespa
i en el son de l'arrel
i el capcineig de l'heura.
El roser esquinça el fred
tot punxat de tenebra;
erta i nua, la creu
persigna dols i esperes;
l'àngel enasta el cel
frisós de primaveres.
I sant Francesc que ve
i l'alba s'adelera
de cants i, solc endins,
la terra esdevé temple
i la nit és claror
i el silenci es fa festa...
Oh germanes, quin goig!
Fulgura amb llum d'estrelles,
la nostra pols que dorm
i es gesta endins del ventre
generós de la mort.
El dolç sant Francesc vetlla
fidel el nostre son
i vers Déu acarrera
l'anhel de pau, l'enyor
de la més alta festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada