DIES IRAE

Dies irae, dies illa
quan ja cap tassa de til·la
salvarà el ble que vacil·la!

Quina terrible paüra
quan la carn, oh desventura!,
sigui tota podridura!

Caldrà esperar -què dimoni!-
que arribi el moment idoni
que la trompeta ressoni.

Després de llarga jornada,
arribarà, en nova albada,
el moment de fer bugada.

Xafarderot, el gros llibre
que fets i vida calibra
em despulla fibra a fibra.

En la més alta cadira
seu el jutge i em remira
amb ullades plenes d'ira.

Ai de mi!, ¿qui piularia,
tímid com sóc, si m'espia
mig món ple de fellonia?

Ai cor meu, no desbaratis!
Ai Jesús, prec que em rescatis,
tu que salves a tots gratis!

Tu que per mi vas fer via
vers la creu, de dolentia
lliura'm aquell darrer dia.

Recorda't de les trifulgues
que per mi has passat i vulgues
dar-me la pau que promulgues.

Fes com que no te n'adonis
i els meus ossos no aplançonis:
dels meus torts prec que em perdonis.

Tremolo com una fulla:
posa ja fil a l'agulla
i sigui'm l'amor cogulla.

Tu perdonares Maria
i el lladre que amb tu moria.
Salva'm també l'últim dia!

Prou sóc de pregar-te indigne,
però et prego que benigne
em lliuri's del foc maligne.

Passa'm per la porta estreta
que dugui a la teva pleta
i posa'm a la part dreta.

Cabres i cabrons eixella.
Aparella'm amb l'ovella
que el teu amor assolella.

El meu cor el dol acendra,
deixa't pel meu plor corprendre
i al meu pit la joia engendra.

Ah diada que intranquil·la
ja preveia la Sibil·la.
Per l'home que Déu judica
Jesús en creu testifica.

Oh Jesús, rei piadós,
dóna a tots la teva pau. Amén.