Aquell molt reverend Phather Bardissius,
celebèrrim autor del llibre anònim
The shining cloud, gran llibre que s'enlaira
sobre els núvols i boires de la mística
anglesa, va fer cap un bon capvespre
-era Pasqua Granada- al monestir.
El bon pare, tan místic rodamón
com fou el mateix Llull, vingué de sobte
per veure sor Egèria Vendrell,
que era també de mena viatgera,
bessona seva d'ànima i de mística:
ambdós trobaven Déu més en Heràclit
que en Parmènides, més en aquell fluxus
continuat dels rius que no en l'estable,
serena quietud de les muntanyes.
L'interior desfici místic duia
l'un i l'altra a voltar sense aturar-se,
cosa que féu difícil que es trobessin,
de no ser per atzar. Aquell bon pare,
havent entrat de jove en aquell orde
famós dels jejuïtes, no podent
resistir el quietisme d'aquells pares
que no han tramès encara ningú a Mart,
fundà l'orde de Santa Pau Romana,
que anés pel món i part de l'estranger.
De retorn d'un viatge per les terres
del gran Khan, duia les alforges plenes
dels donatius rebuts dels infidels
quan fou sorprès pels Ashashims del Vell
de la Muntanya que el robaren i
el deixaren mig mort. Per un atzar d'atzars,
el trobà sor Egèria, que anava
a la recerca d'un pelegrinatge
per als oblats de Montserrat, als rius
sagrats del paradís. Ella embenà,
bona samaritana, les ferides
i féu possible el seu retorn. L'atzar
no va voler que aquí es trobessin ara...
Tot predicant aquell jorn de Pentacosta,
amb tanta d'unció, aquell bon pare,
tot enlairant-se en ales de la mística,
rebé un signe de Déu: baixà un colom
del cel fins a posar-se sobre seu.
Les monges en restaren admirades.
Ho van veure els marquesos de Montfort,
que eren tal dia al temple, i qui això escriu
i fidedigne en dóna testimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada