L'ARXIVERA

Arrabassava al temps la vida fugissera
encastant al paper retalls de vida,
salvant d'oblit i de silenci les paraules,
els noms i els fets, els rostres i les dates.
Enraïmava llistes, enrastellava llibres i més llibres,
enfarcellava la memòria en vastos índexs,
plecs i més plecs guardats en capses buides
que li duia la mare, belles capses de betes
i fils, i de botons de fusta o bé de nacre,
sivelles i boixets, fil de sargir i embasta,
puntes i randes, bastidors i agulles
de cap o de cosir, cric-crecs, gafets, qui sap les
capses i més capses i més capses plenes
de vides que ara vénen i ara van
com el fenc que un matí neix i verdeja
i, ja musti al capvespre, és pastura del vent.
Sor Viridi Cabera de la Vera Creu
escrivia amb treball de formigueta
i amb lletres menudes com de punt de creu
els dies i les hores de les coses:
"Tres quarts de nou del vespre., Sor Maula Casanovas
passava a millor vida, que Déu sigui lloat!"
"Tretze de juny, mal dia, dimarts per a més inri,
ha caigut dins el pou el gat de sor Clotilde.
Crits d'una i marrameus de l'altra: tota
la vida monacal n'ha estat ben somoguda..."
"Avui a dos quarts d'onze, després d'una tempesta,
s'ha esbadellat el cel i ha florit el roser..."
"Santa Rosa Quermell s'ha aparegut al poble
durant els funerals del vell Sant Oleguer
travestida de Verge de Fontsanta..."
"Mossèn Pròcul Prodente ha fet visita ad límina.
Que sigui car de veure, Déu ens lliuri de mal..."

Tanta feina, sor Vera, fou un fer que es desfà.
Capses, papers i llistes, tot va anar a la foguera.
És fumerol la vida i tot esforç és va.
Algú fou piadós amb els teus ossos.
Fou de segur un vell i foll poeta
qui els guardà a casa seva com guardava
paraules velles que no es fan servir
en velles capses de botons de nacre.